Cançó per a la quilla Vero

Buscant el Cadis de Crist
i no content per haver-me pixat
en la “una, grande y libre” he pensat
en estar avui ací.

Obri el xiringuito de la vida
a Harvard, Paella City,
Casa d’Espanya, pets de whisky,
una de “ida” i tres de “vuelta”
de Sant Fernando fins a l’esvelta
República beata de Camps.

Qui m’espanta la mort de l’hort?
Qui canta a aquesta infanta,
quanta bellesa, quina santa!
que fins a un gai se li planta
i no sap dir-li que no

Estaves, com et diria,
feliç i un poc dolorida
d’enconyar-te aquell dia
i guanyar-li la partida
a l’Eros d’un nou amor;

el “pisha” i grunyidor,
que si Eivissa, Mar sense Juana,
moto ciclada més altra cana,
acidosis de caps de setmana,
birra de mirra i palles amb cremor;

et fecunda besos als llavis
i et reserva l’esperma del savi
com un escapulari
amb la imatge del teu cor.

Visca la pluja, a baix el sol!
boira de plor crepuscular
i la lluna que li agrada mirar
com el vent s’emporta la por.