Lletra sense cançó*

Jo tenia un paisatge per on entrava l'aigua,
vint-i-tantes alegries i una taula que no coixejava;
un barri que mai mentia i on sempre em quedava,
una discussió estúpida a cada calada;

el condó de caixa que no caducava,
el suor que per cada paret es relliscava,
tres llibres de cuina, un bastió de la resistència,
dos ànimes desanimades dins d'una mateixa casa.

Fins un dia que arribà el dia que mai arribava
i el mar no fou altra cosa que una cisterna d'aigua,
l'enyor m'assassinaria en tota cantonada
i l'amor era una palla que al·lucinava

un trist orgasme que sempre es drogava.

Hi havia una ràdio encesa, una bici apagada,
una porta d'eixida cap a una entrada
de borratxera amb lletra i barra salada,
de sobreviure mentre dormia allò que estimava.

Avignon-Sant Joan
estiu del 2009

* Aquesta lletreta ha estat escrita inspirada en el ritme de la cançó i lletra de Joaquin Sabina "La canción más hermosa del mundo". Què li farem, no som perfectes.