PERQUÈ VULL

Perquè em bullen els riures acumulats
i la por me’ls deixa de fingir;
perquè les paraules tornen a caminar.

Perquè els dies ja no comencen per ‘di’
i els planetes deixen de volar errants;
perquè el temps ha mort assassinat.

Perquè puc fixar la vista en el sol,
perquè cap verí em pot matar;
perquè se’m revifen les ganes de cridar.

Perquè visc fent-ne publicitat,
perquè els horitzons no tenen peatges;
perquè no puc deturar el meu cavall
i no tinc forces per quedar-me clavat.

Perquè el ridícul m’ha començat a agradar,
perquè escric sense comes i punts i final;
perquè ja puc dormir sense dormir agarrat
i cap record em travessa el somni de la llibertat.

Perquè ara parle més del que puc,
perquè ara escolte el que ningú diu;
perquè ara em responen les veus de l’olimp,
els besos silvestres i les trucades per la nit.

Perquè em desperte amb més d’un nom,
perquè el món me la juga amb el seu fracàs;
perquè avui no rebentaré, si més obriré
la tomba que contreu la immortalitat.

Andreu