Arrossegar els collons pel carrer

No puc deixar de sorprendre'm quan veig manifestacions que tenen com a objecte defensar la "família tradicional", i que, a més a més, algunes de les veus "cantaores" d'aquesta defensa siguen dones. Evidentment, els toca cridar des d'associacions nuades amb la Conferència Episcopal Espanyola, perquè des de dins, per la seua condició femenina, tenen vetada ses veus d'ames de casa. Per més inri, algunes d'elles semblen que vagen drogades per tant de catolicisme i que, a mesura que van parlant, obliden allò que diuen. Com si res.

Fa un poc de cosa tot açò. No per res, sinò perquè sempre estan dient allò que es deu fer i, alhora, obliden els drets que tenen els receptors dels seus missatges. Podem dir que estan cecs al més pur estil franquista i/o, com s'ha dit anteriorment, drogats. Siga el que siga, puc aderir-me a títol personal i amb el meu millor somriure manifestar, alt i en públic, que se'n vagen a fer punyetes i no emprenyen més als qui no pensem com ells. Així de senzill o de díficil, segons el punt de vista des d'on s'observe (menys des del diví).

No hi ha més amenaça que la d'aquell qui la pronuncia i, amb açò, els representants de la Conferència Episcopal Espanyola (amb llur comandant en cap, Rouco Varela, com a cabdill indiscutible i inquisidor de la diferència al seu pensament únic) en saben massa. Podríem dir, amb plena seguretat, que aquesta església segueix fent aqueixa por ancestral de cridar als seus per a la sublevació armada mentre esperen temps més propicis per a fer-ho. Sempre se'ls ha donat bé això de llençar la pedra i amagar la mà i l'honra després. Jesucrist mai hauria d'haver apostat sa veu aquell dia que jugà als daus amb els corleones que estan enriquint-se amb sa imatge. En aquest aspecte, tota aquesta gentola l'han traït amb molta més perspicàcia que el mateix Judes, a qui després de vore tot açò podem afirmar que allò que féu pot considerar-se "pecata minuta".

Al riu anem!