Estimada mudança:
En el que és el teu dia els diaris anuncien moltes coses (que si tot això i allò), però, de tu, tots se t’han posat d’acord per a passar olímpicament de llarg. Ja no interesses a ningú, mudança meua, ni a mi mateix. T’has repetit tant que ja resultes massa avorrida, avorrida des que t’agafares l’escó que em representava per la Ciutat de València. T’has fet massa política i, amb això, insuportable –ni al veïnatge li despertes el més mínim interés. Ara eres, com es diu –i com qui no vol–, una mudança mal follada.
T’esperaves un furgó a la porta de casa? Sí que t’has tornat aristòcrata! Res de res. Una altra casa a la ciutat? Al seu dia fores una senyora rural, vols dir-me que ara eres, de cop i volta, una urbanita? Les coses han canviat, i no em vingues amb la mentida de creure’t cosmopolita. Aniràs on jo et diga, punt final. Tanmateix, vaig a començar a aplicar-te un pla d’ajustament: fora cartells a les parets, globus terraqüis, figuretes psicodèliques, calendaris de mecànic, ràdios que no funcionen i caixetes farcides d’encenedors petats; matalassos foradats, llapissos i bolígrafs que ja escrigueren al seu dia tot el que calia escriure; calius de llet, vi i cervesa; condons caducats... Té! Voldries endur-te també els pocs que estigueren plens? No tens vergonya! A sota del llit se’ls trobaran els meus substituts, amb nuc i sense.
Sé que t’has sentit humiliada perquè duc fent-te en xicotets viatges des fa ja dos mesos –dolorida, tal vegada–, però és que has engreixat molt! Ambdós hem engreixat massa: moltes estimes i pocs amors; una de les teues caixes està plena de cendres de tot això –a la propera casa la posarem de record al menjador o les entregarem al vent tramuntanal. A tu et toquen els ovaris les malenconies –i a mi els collons–, així que sols transportaràs records, molts d’ells d’aqueixos que ens agrada anomenar de pacotilla. Però records, al cap i a la fi. Tu fes el favor de dur-me tot això i jo, en canvi, et duré a tu. Aqueix serà el nostre pacte perquè hi haja una pròxima.
Molts besos i records i, ah!, no t’oblides de la meua xicoteta República d’esquerres!
Andreu
València, 28 de juliol de 2010
En el que és el teu dia els diaris anuncien moltes coses (que si tot això i allò), però, de tu, tots se t’han posat d’acord per a passar olímpicament de llarg. Ja no interesses a ningú, mudança meua, ni a mi mateix. T’has repetit tant que ja resultes massa avorrida, avorrida des que t’agafares l’escó que em representava per la Ciutat de València. T’has fet massa política i, amb això, insuportable –ni al veïnatge li despertes el més mínim interés. Ara eres, com es diu –i com qui no vol–, una mudança mal follada.
T’esperaves un furgó a la porta de casa? Sí que t’has tornat aristòcrata! Res de res. Una altra casa a la ciutat? Al seu dia fores una senyora rural, vols dir-me que ara eres, de cop i volta, una urbanita? Les coses han canviat, i no em vingues amb la mentida de creure’t cosmopolita. Aniràs on jo et diga, punt final. Tanmateix, vaig a començar a aplicar-te un pla d’ajustament: fora cartells a les parets, globus terraqüis, figuretes psicodèliques, calendaris de mecànic, ràdios que no funcionen i caixetes farcides d’encenedors petats; matalassos foradats, llapissos i bolígrafs que ja escrigueren al seu dia tot el que calia escriure; calius de llet, vi i cervesa; condons caducats... Té! Voldries endur-te també els pocs que estigueren plens? No tens vergonya! A sota del llit se’ls trobaran els meus substituts, amb nuc i sense.
Sé que t’has sentit humiliada perquè duc fent-te en xicotets viatges des fa ja dos mesos –dolorida, tal vegada–, però és que has engreixat molt! Ambdós hem engreixat massa: moltes estimes i pocs amors; una de les teues caixes està plena de cendres de tot això –a la propera casa la posarem de record al menjador o les entregarem al vent tramuntanal. A tu et toquen els ovaris les malenconies –i a mi els collons–, així que sols transportaràs records, molts d’ells d’aqueixos que ens agrada anomenar de pacotilla. Però records, al cap i a la fi. Tu fes el favor de dur-me tot això i jo, en canvi, et duré a tu. Aqueix serà el nostre pacte perquè hi haja una pròxima.
Molts besos i records i, ah!, no t’oblides de la meua xicoteta República d’esquerres!
Andreu
0 comentaris:
Publica un comentari