com si escoltara els teus consells;
com si aquesta ràfega de vent es cansa
i deixa de violar-me el paper, la tinta
on se’m dissol la saliva, la meua dansa.
Com si somniar d’empeus és millor
que somniar qualsevol esperança;
com si escriure em lliurara de l’enyor
d’un record que és llampec a ultrança
i m’ocupara aquesta llibertat que està vacant,
com si cap diner li poguera pagar la fiança.
Com si la mare de tots els amors m’estimara,
em donara del pit, em pegara!; buscara venjança
contra aquells amors que no volen matinar.
Com si cada instant un bes l’avança,
com si cada vers és el negre del dol
covard que entre dos fa l’aliança;
com si el llit ja no em respectara
si et faig tot sol allò que ens ve de criança.
Com si m’abandona el teu silenci magnífic;
com si el teu comme ça fuig sense mudança.
Com si quan des de sempre i després
et puguera véncer a la teua Almansa
o quedar-me mort mentre em faig vell.
San José – Almería – Rincón de la Victoria –
Sanlúcar de Barrameda – Cádiz – Palmar de la Frontera –
Los Caños – Granada – Qustantaniya.
ESTIU DE 2010
2 comentaris:
Em quede amb el final.
Vull demanar-te consell! No se si podràs ajudar-me, però de totes formes, t'ho agraïsc per adelantat. Resulta que l'any passat, quan estava a 1er de batxillerat, vaig tindre un professor de filosofia que feia les classes molt interessants, i un dia, no sé exactament per què, vam llegir un text de Marvin Harris, crec que un extracte del seu llibre "Antropologia cultural". El cas es que volia llegir-me eixe llibre, però recorde que em vam dir que era una mica difícil. Realment, l'única cosa que volia preguntar-te era si l'havies llegit (encara que siga més antropologia que sociologia però...tenen una relació estreta no?), i si el consideraves "llegible". I...ja. No sé si es una pregunta que es puga respondre però per si de cas..I com ja he dit, gràcies! Salut!
Marvin Harris... Recorde haver-lo estudiat en 4t any de carrera, a Antropologia social. Crec recordar, també, que tocàrem uns textos seus del llibre que em dius, perquè estudiàvem a partir d'extractes de llibres que el professor juntava després a un dossier. Els antropòlegs "clàssics" tenen un estil d'escriptura que es fa prou costera amunt d'entendre; tanmateix, pots provar (sobretot ara que entres en fase universitària). Això sí, busca't una bona edició que vinga amb un bon pròleg que puga preparar-te per a l'assimilació de conceptes, perquè et farà falta (és el bo que té un bon pròleg). És un llibre de densitat, així que et caldrà bona paciència per a llegir-lo -a mi em sembla prou avorrit, però hi ha molts qui els encanta.
Pel que fa l'antropologia i la sociologia, el meu concepte és més pragmàtic que teòric, per la qual cosa li puc trobar una relació estreta, a anys llum o, tanmateix, no trobar-ne cap perquè són una mateixa cosa. Qui més em captivà en l'estudi de la cultura des d'un principi (ara em captiven altres) fou Sigmund Freud amb el seu "Tòtem i tabú", però és un dels molts punts de vista científics amb què es pot estudiar açò (un punt de vista que ha donat lloc a punts de vista posteriors i rius de tinta). Tu mateixa.
I no em dones tant les gràcies que fas que em pose roig! Gràcies a tu per distreure'm!
Andreu
Publica un comentari